Herències i la Llegítima a Catalunya: qüestions bàsiques

La Llegítima a Catalunya és una quarta part del valor de  l’herència. Aquesta quarta part s’ha de dividir entre tots els fills del difunt/a . En cas de no haver-hi fills ni descendents,  la llegítima correspondria als ascendents  (pares) del difunt.

La llegítima només entra en joc en cas de que hi hagi testament. Ja que si no hi ha testament tots els béns del difunt passen sempre als seus descendents, amb determinats drets a favor de l’espòs/a del difunt.

Per tant, això significa a efectes pràctics que a l’hora d’establir en un testament a  qui es vol deixar els béns en el moment de la defunció, hi ha un 25% dels béns que no és de lliure disposició, sinó que hauran de ser percebuts (excepte renúncia) pels fills del difunt.

Ara bé, aquest dret al 25% de l’herència no significa que els béns de l’herència quedin “hipotecats” d’alguna manera per fer aquest pagament. El que la llei (Codi Civil de Catalunya) estableix és que els fills o descendents del difunt tenen un dret personal a reclamar aquest 25%.  Podran fer-ho o no (poden renunciar).   

També cal tenir en compte que el 25% no s’aplica sobre un o varis béns concrets, sinó que  és un dret a obtenir el 25% del valor dels béns de l’herència (immobles, diners, accions, etc…). Per això, per quantificar a quan ascendeix aquest 25%  caldrà determinar en primer lloc quin valor tenien els béns del difunt, sobretot els immobles, en el moment de la defunció.

L’hereu és la persona que té l’obligació de pagar la llegítima als legitimaris.  Aquest pagament pot fer-ho amb una quarta part dels béns de l’herència, però també pot fer-ho en diners propis si no vol desprendre`s  d’algun immoble heretat o de part del mateix. És a dir, la llegítima es pot pagar en béns o diners i poden ser diners propis de l’hereu.

Allò important és que l’import que rebin els legitimaris  (amb béns o amb diners) sigui l’equivalent al 25% de l’herència.

En la pràctica els problemes més habituals que ens trobem quan es reclama una llegítima són de dos tipus:

  1. Quin valor de mercat tenen els immobles del difunt en el moment de la defunció d’aquest.
  2. Tractament de les donacions fetes en vida  pel difunt a favor d’algun dels legitimaris, ja que en determinats supòsits aquestes donacions poden anar a compte de la llegítima del fill que les va a rebre. És a dir, el fill que hagués  rebut una donació a compte de la llegítima veurà reduïda la part que li correspondria per llegítima  en el moment de la defunció del seu pare/mare.

Si teniu dubtes respecte del funcionament de la llegítima o qualsevol altre aspecte de dret successori estem a la vostra disposició. info@pous-advocats.

Gràcies per confiar en nosaltres

en breu contactarem amb tu.