Avui ha estat diferent. L’Enric Lucena m’ha convidat a casa seva per veure en directe la seva obra, i l’entrevista també l’hem fet en el seu espai.
Impressiona entrar i veure les parets plenes de Pink Panthers, que no són pas fruit de la nostàlgia o del record d’aquell personatge de dibuixos animats, sinó el resultat d’un repte que se li va proposar i que va acceptar encantat: donar vida a un espai completament blanc. Allà va començar a pintar panteres… i ja no ha parat.
Enric Lucena Barceloní 1974, a l'espai Pous Cultura
La seva relació amb l’art és del tot coherent. És llicenciat en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, i la pintura és, curiosament, una de les seves vessants més recents. També és fotògraf i periodista, i actual director del programa «L’any que vas néixer» amb Xavi Bundó de TV2.
Com a fotògraf, cal destacar que és l’autor de la icònica imatge del «Petons per les Santes», i el 2026 farà deu anys que va capturar aquest moment tan especial.
L’Enric és un apassionat del que fa, exigent amb ell mateix i amb la seva obra. El seu art és reflexiu, pensat i madurat fins que aconsegueix transmetre el propòsit desitjat. La seva pintura sembla un mirall del seu caràcter: inconformista amb el que veu al carrer i alhora renovador en allò que crea. Sap extreure’n l’essència de situacions i imatges icòniques del nostre país, com la seva pantera mirant per la finestra, homenatge a l’obra “Jove mirant per la finestra” de Dalí. Un gest ple d’admiració cap a l’artista empordanès, que ell reverencia a través de les seves panteres.
Segons l’Enric, l’art ha de parlar, ha de dir coses: de lluita, d’inconformisme, però també d’amor i d’alegria. Està convençut que a les cases on hi ha una pantera, els habitants són una mica més divertits.
Els seus referents són diversos, fotografia i pintura van molt de la mà. La mirada de fotògraf, la manera com percep les situacions, és el que l’ha ajudat a traspassar de la fotografia a la tela. Actualment treballa en una obra del famós artista britànic Banksy, i és una pantera en blanc i negre, ha perdut el color, i tot el color “rosa elèctric” està en un cor que vola i que intenta atrapar.
El seu color preferit és el rosa elèctric —juntament amb el daurat i el blau—, i riu quan explica que és “com una hurraca”, perquè no pot resistir-se a l’or.
El seu procés creatiu és fascinant. Té una llibreta plena de panteres esbossades que deixa reposar abans de decidir quines traslladarà a la tela. Pinta amb acrílic, perquè li permet jugar amb milers de matisos de rosa. M’explica divertit que el seu fill juga amb un lot per veure com brillen les panteres fluorescents penjades al pis. A més, sovint utilitza espàtules, que li permeten donar relleu i vitalitat a les seves obres.
El 2025 va participar al Festival Posidònia Fest, on va pintar una obra en directe davant d’un públic entusiasmat. Aquest estiu ha exposat al Casal de Cultura de Sant Vicenç de Montalt. Ha format part de diverses exposicions col·lectives amb Sant Lluc de Mataró i mostra la seva obra en exclusiva a la galeria d’art de Silvia Sennacheribbo, a Barcelona.
Fora de l’entrevista, em comenta amb il·lusió que dues de les seves obres han estat utilitzades per a una pel·lícula que s’emetrà pròximament al cinema.
Amb entusiasme, confessa que li agradaria que més persones s’atrevissin a tenir una de les seves panteres a casa, i que, en mirar-la, somriguessin. No sabem on el portarà la seva nova etapa creativa ni quin artista l’inspirarà pròximament, però el que és segur és que les seves panteres tenen molt de recorregut i que arribaran a moltes llars.
Gràcies, Enric, per deixar-nos un trosset del teu magnífic art a l’espai de Pous Cultura.
Si ets un artista o creatiu del Maresme o de la ciutat, t’animem a contactar amb nosaltres i formar part d’aquesta iniciativa que posa la cultura en el centre.
Correu: laura@pousgrup.cat
